Abans de fer "reflexiones" en públic

dimecres, 16 de maig de 2007

Des de millor Torrent pensem que abans de fer reflexions públicament, un ha de saber més o menys de què està parlant, perquè si no, es corre el risc de fer el més absolut ridícul. I més, si el que intentes és afavorir 2 partits polítics que t'han pagat publicitat en la teua web, quan aquests dos partits polítics són tan oposats com el Psoe i Unió Valenciana. L'exercici de documentació és obligació del periodista; del que és llicenciat en Periodisme, però també de directors de mitjans web que pensen que ho són.


Diccionari de la Real Academia Espanyola de la Lengua. Valenciano es:

5. m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.

Durante buena parte del franquismo (Boletín de la Real Academia Española, Tomo XXXIX.-Cuaderno CLVIII, septiembre-diciembre 1959, pag. 494), según la RAE la definición de valenciano era:
De Valencia. Lengua hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia.

(Levante-EMV): El Supremo afirma que valenciano y catalán son la misma lengua y repone la convalidación

Wikipedia:

El 9 de febrer de 2005, l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) aprovà per unanimitat de tots els seus membres presents un dictamen conegut popularment com a "Dictamen del Dimecres de Cendres" en què s'estableixen els principis i criteris per a la denominació i l'entitat del valencià, considerant que la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya (a excepció de la vall d'Aran, de llengua occitana) i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d'Aragó la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientalsa excepció de la comarca de la Fenolleda que és de llengua occitana .


Aquest mateix dictamen també avala i justifica l'ús de la denominació de valencià tant per a tot el conjunt del domini de la llengua (llengua catalana), com per a la modalitat dialectal parlada al País Valencià. A més a més, l'AVL considera que aquesta modalitat "té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l'AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló". Per tant, l'AVL assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.

Imatge i text: Wikipèdia